Ajuntament de Zucaina

Història del poble

El nom de la població és d'origen àrab i possiblement prové del terme sukaina, que significa caseta al costat de la font. La població està al costat d'una font i d'ací possiblement el nom que li van donar els conquistadores musulmans a l'instal·lar-se en la zona. Del pou que alimenta esta font s'extrau part de l'aigua que abastix la població.

Una altra teoria sobre l'origen del nom de la localitat, que entra ja en el terreny de la llegenda, atribuïx el nom del poble en honor a Zucayna, una de les favorites del califa fundador de la població Alhacom II. Pareix que una filla d'ambdós, crida també Zucayna, va fundar una població en el lloc on jeia el seu marit, que llavors va denominar Aljamia (que en àrab antic significa sepulcre o santuari). Poc després de morir ella, els habitants del poble van adoptar el nom de Zucayna en premi al comportament que sempre va tindre aquella reina amb els seus súbdits.

Cal destacar, no obstant això, que hi ha nombroses restes de poblats ibers en el seu terme municipal, en els que s'han trobat nombroses restes de ceràmica de la primera mitat del segle V a.C. i restes de recintes sacres ibèrics en l'Escudella i els Cabañiles. En canvi, de la dominació àrab queden pocs vestigis en el terme, només les ruïnes dels fonaments de la torre-castell de Chirivilla (que està representada en l'escut de la població).

La història de Zucaina corre paral·lela a la dels moriscos, constituint un exemple de poble àrab de muntanya en eixes terres. La conquista del Regne de València per les tropes aragoneses i catalanes del rei Jaume I el Conquistador, no va comportar el reemplaçament de la població àrab que habitava Zucaina, la reconquista del qual es va produir cap a l'any 1249, i fins a l'expulsió dels moriscos en el 1609, van estar cultivant els camps del terme, continuant amb els seus costums, llengua i religió i convivint amb uns pocs repobladors que van arribar fins esta zona.

A Zucaina, com en la resta de l'Alt Millars i en les comarques de l'Alt Palancia, Els Serrans, Foia de Buñol i Canal de Navarrés, els reconqueridors van ser majoritàriament aragonesos, d'ací que en estes comarques del País Valencià es parle castellà i per tant, les terres del terme van ser assignades a un senyor feudal aragonés, pertanyent durant uns 200 anys a la baronia d'Arenós, encara que eclesiàsticament va passar a dependre de la diòcesi de València, a la que va estar lligada fins a l'any 1960 que va passar a dependre de la renovada diòcesi de Segorbe-Castelló.</p>

A finals del segle XV, va sorgir el ducat de Vilafermosa, que englobava dins d'ell la baronia d'Arenós, del que Zucaina formaria part durant uns 400 anys més. Cal destacar que on es troba hui el Local de la Comissió de Festes, estava per aquells temps la Casa-graner del Duc de Vilafermosa. Després de l'expulsió dels moriscos el poble va patir una important despoblació, que va ser compensada amb una repoblació d'aragonesos, majoritàriament, i castellans.

En 1646, el poble tenia 64 cases habitades, després d'haver sigut repoblat després de quedar deshabitat amb l'expulsió dels moriscos. En 1792 tenia 150 veïns (uns 700 habitants), en 1860 tenia 1.285 habitants i en 1900, 1.153 habitants, nombre d'habitants que es va sostindre amb lleugeresa, tendència a la baixa, fins a 1950, any que va comptabilitzar 1.088 habitants, per a iniciar després una forta regressió que li va deixar en 503 habitants en 1970 i, més tard ja, amb els només 193 habitants en 2005.

La misèria que hi havia en el camp a principis del segle XX, va comportar una emigració important del poble cap als centres industrials de Catalunya, bàsicament cap a la ciutat de Barcelona, i en molta menor mesura cap a la ciutat de València. Com resultat d'este procés hi ha un gran nombre de zucaineros, i descendents d'estos, que viuen a Catalunya. El desenrotllament de les poblacions de la Plana a mitjan segle XX, la continuació de la misèria que es vivia en el camp junt amb la crisi agrària, va provocar una segona onada d'emigració, però ja no tan llunyana, cap a poblacions com Castelló de la Plana, Vila-real, Onda, Borriana, Almassora, Betxí i Nules, entre altres. Tot això ha provocat que Zucaina vaja perdent any rere any població, tendència que per sort durant els últims anys s'ha vist ralentitzada gràcies a l'establiment de parelles jóvens amb fills en el poble.

Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 

Formulari de cerca

 

Site developed with Drupal